La culpa de tot la va tenir en Bill Callahan. Gràcies a ell, i a causa que bona part dels Anímic en són fans i no se’l volien perdre en concert, el segon pas del grup pels “Concerts Privats” (el primer va ser sota un arbre, fa un parell d’anys) va haver de canviar de dia. Això va fer, per una banda, que el bar La Casa de la Pradera del Raval no estigués tancat al públic, i que els fans d’Anímic haguessin de posar una atenció extra al folk màgic dels de Collbató. Però també va fer, per altra banda, que el concert coincidís amb l’aniversari del baixista, i com que Anímic són una gran família (fins i tot amb microfamílies dins del grup) ho vam acabar celebrant tots, pastís inclòs. Gràcies, Bill!
